Arxiu de l'autor: teacheyes

Un fotògraf argentí parteix de fotografies de famílies i grups d’amics (coneguts per ell  o no) fetes abans de la dictadura argentina per a, després de més de trenta anys, tornar-les a fer. Està clar que en les noves fotografies … Continua llegint →

Una persona a la qual sempre m’alegra veure o de la qual sempre m’alegra saber alguna cosa em va proposar fa uns dies aquesta frase: "Desequilibri: Ens alegra veure a algú estimat, pero no percebem la mateixa alegria quan ells ens … Continua llegint →

Heu vist alguna  vegada una pel·lícula anomenada "La milla verde"? Va d’una bona persona que treballa al corredor de la mort. Intenta fer la seva feina amb professionalitat i procurant alleugerir en la mesura del possible els moments finals dels sentenciats a … Continua llegint →

Una amiga, en el seu bloc, recollia una frase molt encertada de J. Barril: "Ser jove és formar part d’un grup. Envellir és adonar-nos que cadascun del grup anava a la seva". Avui he vist a les notícies (vici que … Continua llegint →

Res com una gastroenteritis ben plantada per a fer-te desitjar un munt de coses que fem cada dia sense que li donem importància o, pitjor encara, que hem deixat de fer. Una cosa tan simple com gaudir d’un suc de llimona … Continua llegint →

Ei, que sí, que les càmeres de vídeo són màgiques. I no em refereixo només a com funcionen, que em resulta un misteri inaccessible (suposo que ja tinc una edat). Jo parlo d’una altra cosa. Fent una feina de classe, … Continua llegint →

Un dia, una mestra va preguntar als seus alumnes sobre quin tema voldrien buscar informació i fer un treball. Com era d’esperar, va sortir de tot. Van haver les respostes que segurament pretenien agradar la mestra: sobre la vida de les … Continua llegint →

Quatre mestres improvitzant sobre el petit escenari del gimnàs, una història amb un argument unicelular (l’ameba dels arguments, podríem dir), sense decorat, sense atretzzo. Una història en un estat tan pur, amb una posada en escena tan simple que quasi es podien … Continua llegint →

Una escola amb el pati al costat d’una via de tren té els seus avantatges. Els petits esclafen amb força el nas contra la tanca per no perdre cap detall quan passen els trens. Per molt sovint que passin, sempre queden … Continua llegint →

Aquell matí, mentre escalfava el cafè amb llet, la Dolors havia decidit que aquell seria el primer dia del que li quedava de vida. Era cert que el mirall ja no li tornava la mateixa imatge que feia vint anys i … Continua llegint →