Un fotògraf argentí parteix de fotografies de famílies i grups d’amics (coneguts per ell o no) fetes abans de la dictadura argentina per a, després de més de trenta anys, tornar-les a fer. Està clar que en les noves fotografies no hi seran tots els que sortien feia trenta anys, molts víctimes de la persecució política de l’època al país sudamericà. De fet, aquest és l’objectiu: assenyalar, fer evident, l’absència. He interpretat que, a més de la denúncia del que va passar, el que intenta és fer material quelcom que no ho és, donar cos a una sensació, intentar tocar físicament un sentiment, fer visible l’absència. Tot i que les persones que coneixien els desapareguts, segurament, no necessiten aquest exercici visual per a recordar els companys o familiars que falten. Segur que ja els tenen presents cada dia.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
és el gran poder de l’art contemporani, materialitzar l’efímer d’alguna manera. Quin fotograf és?