Una amiga, en el seu bloc, recollia una frase molt encertada de J. Barril: "Ser jove és formar part d’un grup. Envellir és adonar-nos que cadascun del grup anava a la seva". Avui he vist a les notícies (vici que no porta enlloc, aquest de veure les notícies) com una persona moria a un hospital de Nova York i es passava una hora al terre sense que ningú fes res per a ajudar-la. Potser això seria l’exageració, el grau màxim o més aviat l’aberració d’aquest principi que sembla universal. Quina por.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
M’il.lusiona veure com les frases que llegim dia a dia ens creen tants pensaments i tantes reflexions. Aquí te’n deixo una altra: Desequilibri: Ens alegra veure a algú estimat, pero no percebem la mateixa alegria quan ells ens veuen. Una subtil forma de dolor.