De febre i vida

Res com una gastroenteritis ben plantada per a fer-te desitjar un munt de coses que fem cada dia sense que li donem importància o, pitjor encara, que hem deixat de fer. Una cosa tan simple com gaudir d’un suc de llimona ben fresquet esdevé un somni entorn del qual gira la teva vida durant uns dies. Des d’aquest punt de vista, podríem dir que el mateix virus que ens deixa sense forces ens està donant alhora una lliçó vital, ajudant-nos a valorar de nou les coses bones que ens envolten. Podem considerar aquest virus, doncs, amic nostre? (jo, quina pregunta més ridícula). No, el virus fa la seva vida i no l’importem res. El que passa és que de la seva activitat podem treure efectes negatius i positius. El mateix passa amb les persones. Aquest any he conegut gent que no m’importaria qualificar de virus emprenyador. En canvi, també he conegut d’altres que han tingut efectes molt positius sobre mi i que s’han guanyat el meu respecte i el meu afecte, per com m’han tractat, perquè m’han ensenyat coses… Malauradament, a algunes d’aquestes últimes les perdré de vista en el dia a dia. Les trobaré a faltar, però intentaré mantenir la febre meravellosa que m’han encomanat.

Tweet